Beta de l'Orada

Beta de l'Orada
Tipus	estel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV
Tipus espectral (estel)	F6Ia[1]
Constel·lació	Orada
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	341,204 pc [2]
Radi	67,8 R☉[3]
Magnitud aparent (V)	3,76 (banda V)[4]
Massa	6,5 M☉
Temperatura efectiva	5.335 K[5]
Paral·laxi	2,9308 mas[2]
Moviment propi (declinació)	12,95 mas/a [2]
Moviment propi (ascensió recta)	−0,611 mas/a [2]
Velocitat de rotació estel·lar	12,6 km/s[6]
Velocitat radial	7,2 km/s[7]
Gravetat superficial equatorial	56 cm/s²[5]
Ascensió recta (α)	5h 33m 37.516s[2]
Declinació (δ)	-63° 30' 36.6235''[2]
Metal·licitat	0,07[5]
Lluminositat	3.200 lluminositats solars[8]
Catàlegs astronòmics
2MASS J05333753-6229232 (2MASS) GSC 08883-01641 (GSC) HD 37350 (Henry Draper Catalogue) HIP 26069 (Catàleg Hipparcos) HR 1922 (Catàleg d'Estrelles Brillants) IRAS 05331-6231 (IRAS) SAO 249311 (Catàleg SAO) β Dor (nomenclatura de Bayer) CPC 20.1 1271 (Cape Photographic Catalogue) FK5 212 (FK5) GC 6944 (Catàleg General de Boss) GCRV 3440 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HIC 26069 (Hipparcos Input Catalogue) JP11 1194 (JP11) N30 1203 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30) PLX 1288 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) PLX 1288.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) PPM 354837 (Catàleg d'estrelles PPM) ROT 892 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels) TD1 5025 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1) TYC 8883-1641-1 (Catàleg Tycho) bet Dor (Catàleg General d'Estrelles Variables) uvby98 100037350 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ) WEB 5075 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR2 4757601523650165120 (Gaia Data Release 2) Gaia DR3 4757601523650165120 (Gaia DR3) TIC 149346418 (TESS Input Catalog) AAVSO 0532-62 (AAVSO)

Beta de l'Orada (β Doradus) és el segon estel més brillant de la constel·lació de l'Orada després d'α Doradus.^[9] És una variable cefeida la lluentor de la qual varia entre magnitud +3,46 i +4,08 en un període de 9,8426 dies.^[10] Aquesta variació és perceptible a ull nu, igual que ocorre en altres cefeides com Eta de l'Àguila, Mekbuda (ζ Geminorum), W de Sagitari o X de Sagitari.

Com totes les altres cefeides, Beta de l'Orada és un supergegant groc el tipus espectral del qual canvia de F6 a G5 amb el subsegüent canvi en temperatura, i la seva temperatura efectiva mitjana és d'uns 6000 K. De gran grandària, el seu radi és entre 50 i 65 vegades més gran que el radi solar i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada —límit inferior de la mateixa— de 6 km/s.^[11][12] Brilla amb una lluminositat aproximada 3000 vegades major que la lluminositat solar i posseeix una massa 6,5 vegades major que la del Sol. Els estels tan massius tenen una vida curta; l'edat de Beta Doradus s'estima en només 60 milions d'anys i ja es troba en una fase avançada de la seva evolució estel·lar.^[11]

Beta de l'Orada presenta un contingut metàl·lic comparable al solar, i el seu índex de metal·licitat és [Fe/H] = -0,01.^[13] Quant a altres elements avaluats, carboni i magnesi són la meitat d'abundants que en el Sol, mentre que el gadolini (Z = 64) és un 60 % més abundant.^[14]

La mesura de la seva paral·laxi amb el Telescopi Espacial Hubble (3,14 ± 0,16 mil·lisegons d'arc) adjudica a Beta de l'Orada una distància de 1040 anys llum respecte al sistema solar.^[13]

Vegeu també

• Llista d'estrelles variables

Referències