Binyamín Netanyahu
Biografia | |
---|---|
Naixement | (he) בנימין נתניהו 21 octubre 1949 (74 anys) Tel-Aviv (Israel) |
9è Primer ministre d'Israel | |
29 desembre 2022 – cap valor ← Yair Lapid Membre del gabinet: quart govern Netanhayu | |
Membre de la Kenésset | |
15 novembre 2022 – cap valor Legislatura: 25a Kenésset | |
Membre de la Kenésset | |
6 abril 2021 – 15 novembre 2022 Legislatura: vint-i-quatrena legislatura de la Kenésset | |
Membre de la Kenésset | |
16 març 2020 – 6 abril 2021 Legislatura: vint-i-tresena legislatura de la Kenésset | |
Membre de la Kenésset | |
3 octubre 2019 – 16 març 2020 Legislatura: vint-i-dosena legislatura de la Kenésset | |
Membre de la Kenésset | |
30 abril 2019 – 3 octubre 2019 Legislatura: vint-i-unena legislatura de la Kenésset | |
Minister of Economy (en) | |
3 novembre 2015 – 1r agost 2016 | |
Ministre de Desenvolupament Regional d'Israel | |
14 maig 2015 – 26 desembre 2016 | |
Membre de la Kenésset | |
31 març 2015 – 30 abril 2019 Legislatura: vintena legislatura de la Kenésset | |
Ministre de Comunicacions d'Israel | |
5 novembre 2014 – 21 febrer 2017 | |
Membre de la Kenésset | |
9 juliol 2014 – 31 març 2015 Legislatura: dinovena legislatura de la Kenésset | |
Membre de la Kenésset | |
5 febrer 2013 – 9 juliol 2014 Legislatura: dinovena legislatura de la Kenésset | |
Ministre d'Afers Exteriors d'Israel | |
18 desembre 2012 – 11 novembre 2013 | |
Ministre de Sanitat d'Israel | |
31 març 2009 – 18 març 2013 | |
9è Primer ministre d'Israel | |
31 març 2009 – 13 juny 2021 ← Ehud Olmert – Naftali Bennett → Membre del gabinet: Govern Netanhayu II, Govern Netanhayu III, Govern Netanhayu IV, Govern Netanhayu V | |
Membre de la Kenésset | |
24 febrer 2009 – 5 febrer 2013 Legislatura: divuitena legislatura de la Kenésset | |
9è Líder de l'Oposició | |
4 maig 2006 – 31 març 2009 ← Amir Peretz – Tsippi Livni → | |
Membre de la Kenésset | |
17 abril 2006 – 24 febrer 2009 Legislatura: list of members of the seventeenth Knesset (en) | |
Ministre de Finances | |
28 febrer 2003 – 9 agost 2005 | |
Membre de la Kenésset | |
17 febrer 2003 – 17 abril 2006 Legislatura: setzena legislatura de la Kenésset | |
Ministre d'Afers Exteriors d'Israel | |
6 novembre 2002 – 28 febrer 2003 ← Avigdor Lieberman – Avigdor Lieberman → | |
Membre de la Kenésset | |
7 juny 1999 – 6 juliol 1999 – Yuval Steinitz → Legislatura: quinzena legislatura de la Kenésset | |
Membre de la Kenésset | |
4 març 1999 – 7 juny 1999 Legislatura: catorzena legislatura de la Kenésset | |
Ministre de Finances | |
18 desembre 1998 – 23 febrer 1999 | |
Ministre de Serveis Religiosos | |
20 gener 1998 – 25 febrer 1998 | |
Ministre de Serveis Religiosos | |
12 agost 1997 – 22 agost 1997 | |
Ministre de Finances | |
20 juny 1997 – 9 juliol 1997 ← Silvan Shalom – Ehud Olmert → | |
Ministre de Serveis Religiosos | |
18 juny 1996 – 7 agost 1996 | |
9è Primer ministre d'Israel | |
18 juny 1996 – 6 juliol 1999 ← Shimon Peres – Ehud Barak → Membre del gabinet: Govern Netanhayu I | |
Membre de la Kenésset | |
17 juny 1996 – 4 març 1999 Legislatura: catorzena legislatura de la Kenésset | |
Membre de la Kenésset | |
13 juliol 1992 – 17 juny 1996 Legislatura: tretzena legislatura de la Kenésset | |
Viceministre d'Afers Estrangers | |
25 juny 1990 – 11 novembre 1991 | |
Viceministre d'Afers Estrangers | |
26 desembre 1988 – 11 juny 1990 | |
Membre de la Kenésset | |
21 novembre 1988 – 13 juliol 1992 Legislatura: dotzena legislatura de la Kenésset | |
Ambaixadors d'Israel davant les Nacions Unides | |
1984 – 1988 ← Yehuda Zvi Blum | |
Dades personals | |
Altres noms | Ben Nitay |
Religió | Judaisme |
Formació | Institut de Tecnologia de Massachusetts - enginyeria de la construcció (1972–1975) Cheltenham High School (–1967) MIT Sloan School of Management - Master of Science (–1977) |
Director de tesi | Ester Samuel-Cahn |
Lateralitat | Esquerrà |
Color dels ulls | Negre |
Color de cabells | Cabells marrons |
Activitat | |
Camp de treball | Política d'Israel |
Lloc de treball | Jerusalem |
Ocupació | militar (1967–1972), polític, escriptor polític, estadista, diplomàtic, politòleg |
Activitat | 1967 – |
Ocupador | Boston Consulting Group, consultor de negocis (1976–1978) cap valor |
Partit | Likud (dècada del 1980–) |
Membre de | |
Carrera militar | |
Lleialtat | Israel |
Branca militar | Forces de Defensa d'Israel |
Rang militar | Seren |
Conflicte | Guerra de desgast, Guerra del Yom Kippur, Operació Regal, batalla de Karameh i guerra entre Israel i Gaza de 2023-2024 |
Participà en | |
22 gener 2019 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2019 |
23 gener 2018 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018 |
17 gener 2017 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2017 |
20 gener 2016 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2016 |
22 gener 2014 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2014 |
Obra | |
Obres destacables
| |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Família | Netanyahu family (en) |
Cònjuge | Miki Haran (1972–1978), divorci Fleur Cates (1981–1989), divorci Sara Netanyahou (1991–) |
Fills | Noa Roth ( Miki Haran) Yair Netanyahu ( Sara Netanyahou) Avner Netanyahu ( Sara Netanyahou) |
Pares | Bension Netanyahou i Zila Netanyahu |
Germans | Yonatan Netanyahu i Iddo Netanyahu |
Parents | Shmuel Ben-Artzi (sogre) Elisha Netanyahu (oncle patern) Nathan Netanyahu (cosí germà) Shoshana Netanyahu (tia política) |
Cronologia | |
8 maig 1972 | vol 571 de Sabena |
Projecte Amad | |
International Criminal Court arrest warrants applications for Israeli and Hamas leaders (en) | |
Premis
| |
Signatura | |
Lloc web | netanyahu.org.il |
|
Binyamín Netanyahu,[1] de vegades transcrit com a Benjamin Netanyahu, hebreu בִּנְיָמִין נְתַנְיָהוּ (?·pàg.) (Tel Aviv, 21 d'octubre de 1949) és un polític israelià. Ha estat primer ministre d'Israel entre 1996 i 1999 i entre 2009 i 2021 i ho torna a ser d'ençà del 29 de desembre de 2022.[2] Actualment és president del partit polïtic Likud. Netanyahu és el primer ministre d'Israel que més temps ha estat en el poder, amb més de 16 anys ocupant el càrrec. És també el primer primer ministre en haver nascut a Israel després de l'establiment d'Israel com estat.[3][4]
Carrera política
Binyamín Netanyahu ja va ser Primer Ministre d'Israel entre 1996 i 1999, L'arribada de Binyamín Netanyahu significà la ruptura de fet del procés de pau amb els palestins.[5] Ehud Barak el va succeir el 1999. En les eleccions del 10 de febrer de 2009, el Likud, el seu partit, va obtenir 27 escons per la Kenésset. Creant una coalició amb Israel Beitenu, el Partit Laborista Israelià i el Xas, així obtenint majoria absoluta va jurar el seu càrrec com Primer Ministre d'Israel al març de 2009.
A les eleccions legislatives d'Israel d'abril de 2019 tornà a ser el candidat més votat i, tot i empatar en nombre d'escons (35) amb la nova coalició centrista Blau i Blanc liderada per Benny Gantz, els partits de la seva coalició de govern continuen tenint majoria absoluta a la Knesset.[6] Tot i això, fou incapaç d'aconseguir el suport de la majoria absoluta del parlament i formar govern perquè no arribà a un acord amb el partit Israel Beitenu que volia tirar endavant un projecte de llei que estableix quotes anuals per al reclutament d'ultraortodoxos, que estan exclosos del servei militar. Els partits ultraortodoxos que donaven suport a Netanyahu estaven totalment en contra d'aquesta llei. [7] El juliol de 2019 es convertí en la persona que durant més temps havia ocupat el càrrec de primer ministre.[8] A la repetició de les eleccions del setembre de 2019 el seu partit quedà en segona posició a poca distància del primer i se li encarregà provar de formar govern per ser el candidat que tenia més suports però altra vegada fracassà i no ho aconseguí i l'encàrrec recaigué en el seu rival Benny Gantz que tampoc ho aconseguí.[9][10] Després de les terceres eleccions consecutives, les de març de 2020, finalment aconseguí formar un govern d'unitat amb el seu rival Benny Gantz, continuant com a primer ministre però amb el compromís de ser rellevat per Gantz al cap d'un any i mig.[11]
Segons l'acord de govern signat el 2020 entre el Likud i Blau i Blanc, les eleccions s'havien de fer 36 mesos després de la constitució del govern i d'haver-se repartit el temps com a primer ministre entre Binyamín Netanyahu i Benny Gantz. Amb tot, la llei estipulava que si el pressupost pel 2020 no s'aprovava abans del 23 de desembre, s'havien de convocar eleccions. La manca d'entesa entre els socis de govern causà que no fos possible aprovar el pressupost. El 22 de desembre de 2020 la Kenésset rebutjà per 49 vots contra 47 una moció per a donar més temps per fer el pressupost i a la mitjanit següent es dissolgué la Kenésset i es convocaren les eleccions.[12] Les eleccions foren convocades a poques setmanes de l'inici del judici que Netanyahu havia d'afrontar per corrupció.[13] El judici contra el primer ministre es reprengué el 8 de febrer i Netanyahu es declarà innocent de les acusacions de suborn, frau i abús de confiança.[14] En aquestes eleccions, que se celebraren el 23 de març de 2021, el Likud que liderava tornà a ser el partit més votat, però altra vegada no tenia la majoria necessària en un parlament molt fragmentat i on un partit àrab, la Llista Àrab Unida, podia decidir cap a on decantava la balança.[15] Tot i que rebé el mandat per a formar govern de part del president d'Israel, Reuven Rivlin,[16] no aconseguí els suports necessaris i el president encarregà la formació de govern a Yair Lapid, líder de Yeix Atid, el segon partit més votat.[17] Lapid arribà a un acord amb Naftali Bennet, líder de Yamina, per a la formació d'un govern en que s'alternarien com a primers ministres i aconseguiren el suport de la majoria de la Kenésset, així que Netanyahu cessà com a primer ministre d'Israel el 13 de juny de 2021.[18][19]
Després de les eleccions legislatives de 2022, Netanyahu tornà a ser nomenat primer ministre el 29 de desembre de 2022.[2]
El 12 d'octubre el Partit de la Unitat Nacional, poc després d'una incursió de Hamàs al sud d'Israel que va causar centenars de víctimes mortals i va provocar la guerra contra Hamàs a Gaza[20] va anunciar que formaria un gabinet de guerra amb el Likud. Cinc membres de la coalició (Benny Gantz, Gadi Eizenkot, Gideon Sa'ar, Hili Tropper i Yifat Shasha-Biton) van entrar al govern de Binyamín Netanyahu com a ministres sense cartera.[21]
Referències
- ↑ «Proposta de transcripció de l'hebreu en textos escrits en català». IEC.
- ↑ 2,0 2,1 «Netanyahu, de nou primer ministre d'Israel en coalició amb ultradretans i ultraortodoxos». Vilaweb, 29-12-2022.
- ↑ «Netanyahu makes history as Israel’s longest-serving leader» (en anglès). AP NEWS, 17-07-2019. [Consulta: 9 maig 2024].
- ↑ «Refile: Bruised but driven, Netanyahu becomes Israel's longest-serving PM» (en anglès). Reuters, 19-07-2019. [Consulta: 9 maig 2024].
- ↑ Usher, Graham. Dispatches from Palestine: The Rise and Fall of the Oslo Peace Process (en anglès). University of Alberta, 1999, p. 141. ISBN 074531337X.
- ↑ «Un partit nascut fa dos mesos complica la victòria electoral de Netanyahu». Vilaweb, 10-04-2019.
- ↑ «Israel repetirà les eleccions al setembre per la manca d'acord per a formar govern». Vilaweb, 30-05-2019.
- ↑ «Netanyahu ja és el primer ministre d'Israel amb més temps en el càrrec». Ara.cat, 27-07-2019.
- ↑ «El general Gantz, encarregat de formar govern a Israel». Ara, 22-10-2019.
- ↑ «Israel se encamina a unas terceras elecciones en un año» (en castellà). La Vanguardia, 20-11-2019.
- ↑ «Netanyahu comença un cinquè mandat marcat pel judici de corrupció i la promesa d'annexionar-se part de Cisjordània». Ara, 17-05-2020.
- ↑ «Netanyahu-Gantz gov’t fails, Israel heads to polls» (en anglès americà). The Jerusalem Post, 22-12-2020.
- ↑ Mas, Cristina. «Quatre eleccions en menys de dos anys: Israel s'enfonsa més en la crisi política». El Punt Avui, 23-12-2020.
- ↑ Emergui, Sal. «El primer ministro israelí Netanyahu se declara inocente en la reanudación del juicio por corrupción» (en castellà). El Mundo, 08-02-2021.
- ↑ Strawson, John. «Per primera vegada un partit àrab pot decidir qui serà el primer ministre d'Israel». Vilaweb, 04-04-2021.
- ↑ Hoffman, Gil. «President Rivlin hands Benjamin Netanyahu mandate to form coalition» (en anglès). The Jerusalem Post, 06-04-2021.
- ↑ «Lapid, Bennett hope to form government within a week».
- ↑ Mas, Cristina. «Un govern eclèctic encapçalat per l'ultra Naftali Bennett foragita Netanyahu després de dotze anys al poder a Israel». Ara, 13-06-2021.
- ↑ Wootliff, Raoul. «Bennett sworn in as prime minister, unseating Netanyahu after 12 years in power» (en anglès). The Times of Israel, 13-06-2021.
- ↑ George, Susannah; Dadouch, Sarah; Parker, Claire; Rubin, Shira «Israel formally declares war against Hamas as more than 1,000 killed on both sides» (en anglès). Washington Post, 09-10-2023. ISSN: 0190-8286.
- ↑ Bellés, Dolors. «Netanyahu i l'opositor Gantz acorden de crear un govern d'emergència a Israel». El Punt Avui, 17-10-2023.
Vegeu també
- Yonatan Netanyahu, germà de Binyamín, mort durant l'Operació Entebbe