Església de Sant Miquel (Hamburg)

Imatge
Façana nord i torre
Nom en la llengua original(de) Hauptkirche Sankt Michaelis Modifica el valor a WikidataEpònimSant Miquel Arcàngel Modifica el valor a WikidataDadesTipusEsglésiaArquitecte1647: Peter Marquardt i Christoph Corinus
1786: Johann Leonard Prey i Ernst Georg SonninConstrucció1647-1669
1786
1906 - 2011Cronologiaincendi 1750, 1906
bombardeig 1944-45Dedicat aSant Miquel Arcàngel Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstil arquitectònicBarrocMaterialmaons, fusta, coure
reconstrucció de 1907: acer i formigóMesura27 m (Alçada) Campanar132 m (torre)Localització geogràficaPaísAlemanya LocalitzacióHamburg-Neustadt
Map
 53° 32′ 54″ N, 9° 58′ 44″ E / 53.54833°N,9.97889°E / 53.54833; 9.97889
Monument cultural d'HamburgIdentificador12093 Plànol

Planta de Sonnin (1786)
ActivitatDiòcesiEsglésia Evangèlica Luterana a l'Alemanya Septentrional Modifica el valor a WikidataReligióEsglésia Evangèlica a Alemanya Modifica el valor a Wikidata Lloc webst-michaelis.de Modifica el valor a Wikidata

L'església de Sant Miquel, dedicada a Sant Miquel Arcàngel (en alemany, St. Michaelis), però anomenat habitualment Der Michel («en Miquel») és l'església protestant principal d'Hamburg i una de les més famoses de la ciutat. És un dels símbols de la ciutat i la seva torre figura al mig de l'escut de la ciutat.

És l'església en estil barroc més important del nord de l'Alemanya. És la tercera església al mateix lloc. La primera va ser construïda entre 1647 i 1669 per les arquitectes Peter Marquardt i Christoph Corinus al barri Neustadt (ciutat nova, l'eixample incorporat el 1625 dins de les muralles de la ciutat. El 10 de març de 1750 un llamp va tocar la torre que va encendre's i caure a la nau del temple, que va cremar completament.

El 1786 va construir-se una nova església segons els plans de Johann Leonhard Prei i Ernst Georg Sonnin. Aquesta va encendre's el 1906 quan a la torre es va calar foc durant obres de restauració. La manera de reconstruir-la va ser controvertida entre la població que volia reconstruir-la tal qual era i els que volien un disseny nou.[1] Finalment, va optar-se per a una reconstrucció tot i reemplaçar els elements de fusta per a formigó i acer. Durant la Segona Guerra Mundial la nau principal va sofrir dels bombardejos de l'operació Gomorra, a la fi de juliol del 1943. El 1952 va ser restaurada exteriorment.

Després de 25 anys d'obres, al 29 de novembre de 2009, l'interior totalment restaurat va ser inaugurat.[2]

Els orgues

En Miquel té cinc orgues, un orgue romàntic a la cripta, l'orgue de Marcussen & Søn al rerecor, un orgue Steinmeyer, un orgue distant al teulat, i des del 2010 l'orgue barroc per la fàbrica Tilmann Späth, dedicat a Carl Philipp Emanuel Bach.[3][4]

Referències

  1. ↑ Jan Friedrich Hanselmann (redactor), Rekonstruktion in der Denkmalpflege. Texte aus Geschichte und Gegenwart, Stuttgart, Editorial Fraunhofer IRB Verlag, 2009, pàgines 38 i següents, ISBN 978-3-8167-7825-7
  2. ↑ Matthias Gretzschel, Das Geheimnis des Schall-Lochs, Hamburger Abendblatt, Hamburg, 24 d'octubre de 2009,
  3. ↑ 676 Pfeifen für die neue Michel-Orgel, Hamburger Abendblatt, Hamburg, 20 de novembre de 2010, (traducció: 676 tubs per a l'orgue nou d'en Miquel)
  4. ↑ Überkront und blitzeblank, Hamburger Abendblatt, Hamburg, 3 d'agust de 2010

Enllaços externs

  • www.st-michaelis.de, web oficial de l'església
  • La torre d'en Miquel
    La torre d'en Miquel
  • En Miquel al mig de l'escut d'Hamburg
    En Miquel al mig de l'escut d'Hamburg
  • Interior, façana occidental i orgue principal
    Interior, façana occidental i orgue principal
  • Cripta
  • Enfonsament de la torre el 1906
    Enfonsament de la torre el 1906
  • L'església el 1949
    L'església el 1949
  • Les ruines després de l'incendi del 1750
    Les ruines després de l'incendi del 1750