Frinó
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | segle VII aC  Antiga Atenes | ||||
| Mort | 605 aC Sigèon | ||||
| Causa de mort | Mort en combat | ||||
| Sepultura | Antiga Atenes | ||||
| |||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | militar, pancratista | ||||
Premis
| |||||
Frinó (en grec antic: Φρύνων) va ser un general atenès que va viure al segle vii aC i va ser campió als Jocs Olímpics.
Va néixer a Atenes abans del 657 aC. El 636 aC va ser campió a l'estàdion, i a la 36a Olimpíada també al pentatló, segons diu Eusebi,[1] o bé al pancraci, segons Diògenes Laerci.
Posteriorment a les seves victòries, els atenesos el van nomenar general. Entre els anys 608 i 606 aC hi va haver una guerra entre Atenes i Mitilene per unes disputes territorials. Totes dues ciutats volien el control de Sigeu, que Frinó havia conquerit. Per acabar ràpidament el conflicte, l'atenès va acceptar el desafiament a un combat personal que li va fer Pítac, el general de Mitilene i un dels set savis de Grècia. Frinó va ser derrotat, perquè Pítac portava amagada sota l'escut una xarxa amb la qual el va immobilitzar i el va matar, i Mitilene es va endur Sigeu. El poeta Alceu va escriure uns versos sobre aquest combat.[2] Els soldats atenesos van recollir el cos de Frinó i el van portar a Atenes, on va ser enterrat amb honors.[3][4][5]
Referències
- ↑ Eusebi de Cesarea, Crònica, 193.
- ↑ Diògenes Laerci, Vides i opinions de filòsofs eminents, I 74.
- ↑ Plutarc, Obres morals: «Sobre la malevolència d'Heròdot», 15.858a-b
- ↑ Smith, William (editor). «Pittacus». A: A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 379.
- ↑ Smith, William (editor). «Alcaeus». A: A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 95.
