Ianomamö
Yanomamɨ | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants nadius | 16.200 |
Autòcton de | Estat de l'Amazones, Roraima i Amazones |
Estat | Brasil i Veneçuela |
Distribució de les llengües ianomani. Ianomamö Ninam Ianomám Sanumá Iaroamë | |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Llengües ianomami | |
Codis | |
ISO 639-3 | guu |
Glottolog | yano1261 |
Ethnologue | guu |
IETF | guu |
Endangered languages | 4248 |
El ianomamö (Yąnomamɨ) és la més parlada de diverses llengües molt relacionades parlades pels ianomami. La majoria dels parlants són monolingües. No té un sistema d'escriptura d'ús natural. Per obtenir una descripció gramatical, consulteu llengües ianomami.[1]
Fonologia
Labial | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | ||
---|---|---|---|---|---|---|
Oclusives | plana | p | t | k | (ʔ) | |
aspirada | tʰ | |||||
Fricatives | f | s | ʃ | h | ||
Bategant | ɾ | |||||
Nasal | m | n | ||||
Aproximant | w | (l) | j |
/ɾ/ també pot alternar-se a un so aproximant lateral [l]. Es pot escoltar un so oclusiu glotal [ʔ] de forma intervocal.
Frontal | Central | Posterior | |
---|---|---|---|
Tancada | i, ĩ | ɨ, ɨ̃ | u, ũ |
Mitjana | e, ẽ | ə | o, õ |
Oberta | a, ã |
Referències
- ↑ Ferreira, Helder Perri; Machado, Ana Maria Antunes; Senra, Estevão Benfica. 2019. As línguas Yanomami no Brasil: diversidade e vitalidade. São Paulo: Instituto Socioambiental (ISA) e Instituto do Patrimônio Histórico e Artístico Nacional (IPHAN). 216 p. ISBN 978-85-8226-076-0
- ↑ Aikhenvald and Dixon, Alexandra Y. and R.M.W.. The Amazonian Languages. Cambridge: Cambridge University Press, 1999.
- ↑ Ferreira, Helder Perri. Yanomama Clause Structure. Utrecht: LOT., 2017.