Pierre-Hugues Herbert i Nicolas Mahut eren els defensors del títol, però van decidir no participar en aquesta competició.
Łukasz Kubot i Mate Pavić es disputaven el número 1 del rànking de dobles de l'ATP a l'inici del torneig. Pavić va aconseguir la primera posició després que tant el com Kubot (juntament amb les seves parelles respectives) perdessin als quarts de final. Pavić es convertia així en el primer croat en arribar al número 1 del rànking i en el jugador més jove en aconseguir-ho des del 1996.[1]
Juan Sebastián Cabal i Robert Farah van guanyar el seu primer títol de Masters 1000, després de derrotar a la final a Pablo Carreño Busta i João Sousa en la final per 3–6, 6–4 i [10–4].
Caps de sèrie
Quadre
- Llegenda
- Q = Classificat/da
- WC = Invitació (Wild Card)
- LL = Perdedor/a afortunat/da (Lucky Loser)
| - Alt = Suplent (Alternate)
- SE = Exempció especial (Special Exempt)
- RP = Rànquing protegit
| - w/o = No presentat (Walkover)
- r = Retirat
- d = Desqualificat
|
Fase final
Part alta
Part baixa
Referències
- ↑ «By the Numbers: Pavic Makes History, Nadal Undaunted», 18-05-2018. [Consulta: 19 maig 2018].
Enllaços externs
- Web oficial (anglès) (italià)
- Quadre dobles masculins
PDF
|
---|
| | | | | | | | | 1930 | 1931 | 1932 | 1933 | 1934 | 1935 | 1936 | | | | | | | | | | | | | | 1950 | 1951 | 1952 | 1953 | 1954 | 1955 | 1956 | 1957 | 1958 | 1959 | 1960 | 1961 | 1962 | 1963 | 1964 | 1965 | 1966 | 1967 | 1968 | 1969 | 1970 | 1971 | 1972 | 1973 | 1974 | 1975 | 1976 | 1977 | 1978 | 1979 | 1980 | 1981 | 1982 | 1983 | 1984 | 1985 | 1986 | 1987 | 1988 | 1989 | 1990 | 1991 | 1992 | 1993 | 1994 | 1995 | 1996 | 1997 | 1998 | 1999 | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | | | | | | | |
|
ATP World Tour 2018 < 2017 2019 > |
---|
|
|
|
|
|
ATP Finals, Londres · Next Generation ATP Finals, Milà |