Isabel Oliva i Prat

Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaIsabel Oliva i Prat

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 novembre 1924 Modifica el valor a Wikidata (99 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
Ocupacióprofessora, poetessa, escriptora Modifica el valor a Wikidata

Isabel Oliva i Prat (Girona, 27 de novembre de 1924)[1] és una mestra i, més tard, poeta catalana, que escrigué sota el pseudònim d'Abelaïs.[1]

El seu primer llibre es va publicar a l'edat de setanta-quatre anys, però des d'aquell moment va tenir una bona acollida per part de la crítica i va rebre diversos premis. Bona coneixedora de la llengua catalana i dels seus recursos lírics, conrea una poesia profundament arrelada a l'experiència vital personal i col·lectiva, on predomina la preocupació per la memòria, el paisatge, la soledat i l'art com a tret fonamental de l'expressió humana.[cal citació]

Poesia publicada

  • Terra de fang (2000)[1]
  • Jardí retrobat (recull, 2002)[1]
  • Fil de vidre (recull, 2003)[2]
  • El Fil de sorra - Haikús (2004)
  • L'instant de l'àngel (poemari, 2004)[1]
  • Contrallum amb orquídia (2005)[3]
  • Col·leccionista de tardes (poemari, 2007)[2]
  • L'estoig del violí (2008)[3]
  • Ària per a una sola corda (2011)[1]
  • L'obrador del vitraller (2011)
  • La capsa carmesí (2012)
  • Les guardes del ventall (2012)
  • L'últim revolt de la paraula (2013)
  • Crepuscles sobre el Moldava (2015)
  • Passeig d'hivern (2016)
  • Temps d'Aram (2018)
  • Llum a les golfes [pàg. 85 i 86] - col·laboració en antologia haikús de Sam Abrams. (Gener 2019)
  • La persistència de la memòria. 2020. Editorial Témenos

Premis

  • 2000: Terra de Fang de Deltebre per Laberint de Dèdal[1]
  • 2001: Guillem Viladot per Clau de silenci[1]
  • 2001: Mossèn Narcís Saguer de poesia de Vallgorguina per Jardí retrobat[1]
  • 2001: Rafael Sari de l'Alguer per Alfacs desolats[1]
  • 2002: Maria Oleart d'Alella per Fil de vidre[2]
  • 2002: Àncora -premi "Margarida Wirsing" de Sant Feliu de Guixols per Tema amb variacions
  • 2004: Joan Teixidor d'Olot (Haikus) per Rellotge de vidre en Fil de sorra
  • 2004: Ajuntament de Sant Gregori- premis Sant Gregori- per Quadern de botànica
  • 2004: Viatge d'hivern (Premi ex aequo de Poesia Enric Gall d'Òmnium Cultural de Terrassa
  • 2004. Jocs Florals per a Gent Gran. premi Viola - ACA (Assoc. Coordinadora per a Gent gran) de Barcelona.
  • 2005: Mossèn Narcís Saguer de poesia de Vallgorguina per Contrallum amb orquídies
  • 2006: V Certamen de Poesia breu d'Olot -Obra Social de la Caixa- finalista per Petites notes als marges
  • 2008: Goleta i Bergantí del Masnou per l'Estoig del violí
  • 2009: finalista i menció especial al I premi Jordi Pàmias de Guissona per Variacions Goldberg
  • 2010: Jacint Verdaguer de Calldetenes - Ajuntament i Delegació d'Osona de Omnium Cultural-. per Les guardes del ventall
  • 2011: Josep Fàbregas Capell de Vila de Sallent per La Capsa Carmesí
  • 2011: Amics del Montseny de Viladrau per Paradís retrobat
  • 2012: Jocs Florals de Calella (Bcn). Premi Francesc Castelles per Els àngels organistes
  • 2013: Miquel Arimany de Masies de Roda per L'últim revolt de la paraula
  • 2014: Premi Unesco Girona. Premis literaris.
  • 2015: Premis Recvll de Blanes -premi Benet Ribas- per Passeig d'Hivern
  • 2016: Jocs Florals de Calella (Bcn) Premi Francesc Castells per Trompe l'oeil
  • 2018. Ateneu d'Acció Cultural (ADAC) de Girona. Concessió del Premi de Normalització Lingüística. 32a. edició. Auditori Irla de la Generalitat de Catalunya a Girona. 1 de juny de 2018.

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Isabel Oliva i Prat al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Isabel Oliva publica el seu segon poemari dedicat a Girona». Diari de Girona, 03-01-2007 [Consulta: 1r juliol 2012].[Enllaç no actiu]
  3. ↑ 3,0 3,1 «Isabel Oliva i Prat». WorldCat. [Consulta: 1r juliol 2012].

Bibliografia

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  • 2014: Maig. Projecte "Lletres i memòria" de AELC-Associació Escriptors Llengua Catalana-. Entrevista i video. http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28500%29
  • 2014. L'entrevista Xavier Garcia Pujades. http://reusdigital.cat/noticies/opinio/poetica-isabel-oliva
  • 2015: Entrevista a la Revista de Girona per Xavier Garcia Pujades - num. 290-
  • 2017. 15 juliol 2017. Ajuntament de Masies de Roda. Monestir de St. Pere de Casserres http://www.santperedecasserres.cat/. XXIII ENCONTRE LITERARI 3 VEUS 3 ESTILS Escriptors: Isidre Grau, Isabel Oliva i Jordi Pàmies, moderats per Victor Pallàs. http://www.santperedecasserres.cat/wp-content/uploads/2016/04/Cartell-Juliol2017.pdf.
  • 2018. REVISTA SERRA D'OR. desembre 2018. És entrevistada per Miquel Lluís Muntaner. títol article "Quan la paraula es fa bellesa"
  • Article El Punt Avui
Registres d'autoritat