Lionel Jospin
(2014) | |||||||||||||||||||||||||
Biografia | |||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 12 juliol 1937 (86 anys) Meudon (França) | ||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||||
Religió | Calvinisme | ||||||||||||||||||||||||
Formació | Escola Nacional d'Administració (1963–1965) Institut d'Estudis Polítics de París Lycée Charlemagne Lycée Janson-de-Sailly | ||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||
Lloc de treball | Estrasburg Brussel·les | ||||||||||||||||||||||||
Ocupació | polític, professor d'universitat, testimoni gravat | ||||||||||||||||||||||||
Ocupador | Universitat de París Sud | ||||||||||||||||||||||||
Partit | Partit Socialista de França | ||||||||||||||||||||||||
Obra | |||||||||||||||||||||||||
Localització dels arxius |
| ||||||||||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||||||||||
Cònjuge | Élisabeth Dannenmuller (en) Sylviane Agacinski (1994–) | ||||||||||||||||||||||||
Fills | Eva Jospin ( Élisabeth Dannenmuller (en) ) Hugo Jospin (en) ( Élisabeth Dannenmuller (en) ) | ||||||||||||||||||||||||
Pares | Robert Jospin i Mireille Jospin | ||||||||||||||||||||||||
Germans | Noëlle Châtelet | ||||||||||||||||||||||||
Premis
| |||||||||||||||||||||||||
Signatura | |||||||||||||||||||||||||
|
Lionel Robert Jospin (nascut a Meudon el 12 de juliol de 1937), polític francès, fou Primer Ministre de França entre 1997 i 2002.
Va néixer en una família de quatre germans. Amb un pare mestre, una mare llevadora i una avi pastor protestant, la seva educació va estar inbuida per l'ètica de la sobrietat i la moralitat puritana.
Llicenciat en ciències polítiques a l'Ècole Nationale d'Administration, va militar en els sindicats estudiantils de l'època i es va destacar en les mobilitzacions contra la guerra d'Algèria i contra l'ocupació sovietica d'Hongria. Jospin va fer el servei militar a Trèveris (Alemanya) com a subtinent, i en acabar va ingressar al departament d'Estudis Econòmics del ministeri d'Afers Estrangers, on va treballar al 1969, que va passar a l'ensenyament.
Vinculat als cercles pròxims a François Mitterrand. Jospin va ingressar al Partit Socialista (França) el 1971, avalat per polítics com Jean-Pierre Chevènement i Pierre Joxe. en els seus deu anys que van passar fins a la primera victòria electoral socialista de postguerra, Jospin va anar pujant dins l'organigrama del partit, fins a arribar a la secretaria general el 1981, just després de la victòria socialista a les eleccions generals i presidencials que van dur Pierre Mauroy al capdavant del govern i François Mitterrand a la presidencia de la República.
El 1988, Jospin va assumir la direcció de la campanya de les generals, que van tornar el poder als socialistes, i de les presidencials, que van permetre a Mitterrand conservar la presidència. Substituit al capdavant del partit per Laurent Fabius, Jospin va ser ministre d'Educació de dos dels tres governs socialistes que es van succeir fins a les eleccions generals del 1993.
Substituït a Educació per Jack Lang el 1992 i enfrontat a les tesis de Laurent-Fabius, Jospin va anar passant a un segon pla fins que, en perdre el seu escó de diputat pel departament de l'Alta Garona a les generals de 1993, es va apartar definitivament de la direcció i va ingressar com a ministre plenipotenciari de segona classe al ministeri d'Afers Estrangers. Aquell any mateix, Jospin es va divorciar de la seva primera dona, per poc temps després casar-se amb Sylviane Agacinski.
Jospin va ser candidat del Partit Socialista Francès a les eleccions presidencials de 1995, sent derrotat per un estret marge en segona volta per Jacques Chirac, i fou Primer Ministre de França entre 1997 i 2002 després de guanyar les Eleccions legislatives franceses de 1997.[1] En el 2002 va tornar a ser candidat del Partit Socialista a les eleccions presidencials, i acusat de finançament il·legal per Der Spiegel,[2] no va assolir passar a segona volta, i l'elecció es disputà entre Chirac i Jean-Marie Le Pen.[3] Després d'aquests resultats va anunciar que es retirava de la política.
Referències
- ↑ González, Enric. «La rotunda victoria socialista en Francia obliga a Chirac a una difícil cohabitación» (en castellà). El Pais, 02-06-1997. [Consulta: 1r octubre 2023].
- ↑ Valdiguié, Laurent. Le procès Villepin (en francès). Stock, 2010. ISBN 2234062993.
- ↑ «Jean-Marie Le Pen» (en castellà). Elecciones en Francia. El País, 2007. [Consulta: 20 abril 2011].
Bibliografia
- L'ANUARI 1998 del diari AVUI, pàgina 19 (ISBN 84-921316-3-2)