Lovis Corinth
Biografia | |
---|---|
Naixement | (de) Franz Heinrich Louis Corinth 21 juliol 1858 Gvardeysk (Rússia) (en) |
Mort | 17 juliol 1925 (66 anys) Zandvoort (Països Baixos) |
Causa de mort | Causes naturals (Pneumònia ) |
Sepultura | Südwestkirchhof Stahnsdorf, Trinitatis F. 8 Eb. 47 |
Dades personals | |
Formació | Kneiphof Gymnasium (en) (1866–1873) Acadèmia de Belles Arts de Múnic Académie Julian Art Academy Königsberg (en) |
Activitat | |
Lloc de treball | Anvers Amsterdam Haarlem La Haia Múnic París Berlín Zandvoort |
Ocupació | pintor, dibuixant, litògraf, il·lustrador, artista gràfic, escultor, professor d'universitat, gravador |
Activitat | 1872 – 1925 |
Ocupador | Universitat de les Arts de Berlín |
Membre de | Secessió de Berlín |
Gènere | Retrat, art figuratiu, paisatge, pintura religiosa i pintura mitològica |
Moviment | Expressionisme i impressionisme |
Catàleg raonat | Lovis Corinth: Die Gemälde (en) (1958) |
Professors | Franz Defregger, Ludwig von Löfftz i Robert Trossin |
Alumnes | David Friedmann, Sigfride Bille, Franz Mohr, Mina Arndt, Rudolf Sieger i Elsbeth Stockmayer (en) |
Influències | |
Participà en | |
28 juny 1964 | documenta 3 |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Charlotte Berend-Corinth (1903–) |
Fills | Wilhelmine Corinth, Thomas Corinth (en) |
Premis
| |
Lovis Corinth (Gvardeisk, Kaliningrad, 21 de juliol de 1858 - Zandvoort, Holanda Septentrional, 17 de juliol de 1925) va ser un pintor, gravador i escultor alemany que va realitzar una síntesi de l'impressionisme i expressionisme.
Biografia
Corinth va estudiar a París i a l'Acadèmia de Belles Arts de Múnic, i va ser un dels representants del moviment artístic Sezession. El seu estil, al principi impressionista, va evolucionar més tard cap a un expressionisme dramàtic i visionari. Guarda certes connexions amb Max Liebermann, si bé aquest últim és més relaxat i ornamental.
Entre les seves obres, destaquen: Ecce Homo (Pinacoteca de Basilea), l'Autorretrat amb esquelet (1896; Galeria Estatal de la Casa Lenbach) i La família del déu Mart (1910; Kunsthistorisches Museum de Viena), retrat del compositor Conrad Ansorge.[1] Va deixar a més una àmplia producció gràfica.
El seu únic exemple en museus d'Espanya és la pintura La model del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid.
Referències
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. I, pàg. 630 (ISBN 84-239-4571-5)