Policlàdides

Infotaula d'ésser viuPoliclàdides
Polycladida Modifica el valor a Wikidata

Pseudobiceros hancockanus Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumPlatyhelminthes
OrdrePolycladida Modifica el valor a Wikidata
Arnold Lang, 1884
Subordres
  • Cotylea
  • Acotylea

Els policlàdides (Polycladida) representen un clade molt divers i nombrós de turbel·laris marins de vida lliure, se'n coneixen 1.021 espècies.[1] Es poden trobar des de les zones litorals fins a les sublitorals, i moltes espècies són comunes als esculls de corall. Unes poques espècies es troben en hàbitats d'aigua dolça. La majoria dels policlàdides fugen de la llum directa. Són de distribució cosmopolita.[2]

Característiques

Protiostòmid.
Cestoplana.
Callioplana marginata.
Pericelis.
Coronadena mutabilis.
Yungia.
Eurylepta

Els policlàdides fan entre 3 mm i 8 cm de longitud, i tenen el cos molt aplanat, més o menys ovalat i foliaci; sovint són de colors molt vistosos. Tenen nombrosos ulls i amb freqüència tentacles anteriors. Tenen un intestí allargat que està situat centralment, amb moltes ramificacions. Els ous són endolecítics, i el desenvolupament és directe, o indirecte a través de formes larvals.[3][4]

Els membres del subordre dels acotilis (Acotylea) no tenen òrgan adhesiu a la regió medioventral, la faringe està situada al mig del cos, i l'aparell copulador a la regió posterior. Els cotilis (Cotylea) es caracteritzen per la posseir un òrgan adhesiu en posició medioventral, i perquè tant la faringe i com l’òrgan copulador se situen a la regió anterior del cos; les ramificacions de l’intestí poden anastomosar-se a la perifèria formant una xarxa.[3]

Policlàdides dels Països Catalans

Als Països Catalans s'han trobat diversos gèneres, per exemple: Discocelis, Hoploplana, Notoplana, Planocera, Stylochoplana, Stylochus (acotilis) i Eurylepta, Prostheceraeus, Prosthiostomum, Pseudoceros, Thysanozoon, Yungia (cotilis).[3]

Filogènia

Posició filogenètica dels policlàdides respecte altres grups de platihelmints segons el treball de Laumer i col·laboradors publicat l'any 2015:[5]

Platyhelminthes


Catenulida



Rhabditophora


Macrostomorpha



Trepaxonemata


Polycladida



Prorhynchida





Gnosonesimida


Euneoophora

Rhabdocoela




Proseriata



Adiaphanida


Fecampiida



Prolecithophora




Tricladida





Bothrioplanida


Neodermata


Cestoda



Monogenea




Trematodes











Taxonomia

L'ordre Polycladida es divideix en dos subordres que engloben 42 famílies:[1]

Subordre Acotylea
  • Famílies basals
    • Família Anocellidae Quiroga, Bolaños & Litvaitis, 2006
    • Família Apidioplanidae Bock, 1926
    • Família Didangiidae Faubel, 1983
    • Família Enantiidae Graff, 1889
    • Família Euplanidae Marcus & Marcus, 1966
    • Família Limnostylochidae Faubel, 1983
    • Família Stylochocestidae Bock, 1913
  • Superfamília Cryptoceloidea Bahia, Padula & Schrödl, 2017
    • Família Cryptocelidae Laidlaw, 1903
    • Família Discocelididae Laidlaw, 1903
    • Família Ilyplanidae Faubel, 1983
    • Família Plehniidae Bock, 1913
    • Família Polyposthiidae Bergendal, 1893
  • Superfamília Leptoplanoidea Faubel, 1984
    • Família Candimboididae Faubel, 1983
    • Família Faubelidae Özdikmen, 2010
    • Família Gnesiocerotidae Marcus & Marcus, 1966
    • Família Leptoplanidae Stimpson, 1857
    • Família Mucroplanidae Faubel, 1983
    • Família Notocomplanidae Litvaitis, Bolaños & Quiroga, 2019
    • Família Notoplanidae Marcus & Marcus, 1966
    • Família Palauidae Faubel, 1983
    • Família Pleioplanidae Faubel, 1983
    • Família Stylochoplanidae Faubel, 1983
  • Superfamília Stylochoidea Poche, 1926
    • Família Callioplanidae Hyman, 1953
    • Família Discoprosthididae Faubel, 1983
    • Família Hoploplanidae Stummer-Traunfels, 1933
    • Família Latocestidae Laidlaw, 1903
    • Família Planoceridae Lang, 1884
    • Família Pseudostylochidae Faubel, 1983
    • Família Stylochidae Stimpson, 1857
Subordre Cotylea
  • Família Amyellidae Faubel, 1984
  • Família Boniniidae Bock, 1923
  • Família Cestoplanidae Lang, 1884
  • Família Chromoplanidae Bock, 1922
  • Família Dicteroidae Faubel, 1984
  • Família Diposthidae Woodworth, 1898
  • Família Ditremageniidae Palombi, 1928
  • Família Euryleptidae Lang, 1884
  • Família Opisthogeniidae Palombi, 1928
  • Família Pericelididae Laidlaw, 1902
  • Família Prosthiostomidae Lang, 1884
  • Família Pseudocerotidae Lang, 1884
  • Família Theamatidae Marcus, 1949

Referències

  1. 1,0 1,1 «WoRMS - World Register of Marine Species - Taxonomic tree». [Consulta: 22 gener 2021].
  2. Hickman, C. P., Ober, W. C. & Garrison, C. W., 2006. Principios integrales de zoología, 13ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XVIII+1022 pp. ISBN 84-481-4528-3.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Baguñá, J. 1991. Els turbel·laris. Història Natural dels Països Catalans, vol. 8». [Consulta: 23 gener 2021].
  4. Barnes, Robert D.. Invertebrate Zoology. Philadelphia, PA: Holt-Saunders International, 1982, p. 229. ISBN 0-03-056747-5. 
  5. Christopher E Laumer, Andreas Hejnol, Gonzalo Giribet, 2015. Nuclear genomic signals of the 'microturbellarian' roots of platyhelminth evolutionary innovation. eLife 2015;10.7554/eLife.05503.
Bases d'informació
Bases de dades taxonòmiques
BOLD COL Dyntaxa EOL GBIF IN ITIS NCBI OTL Ubio WoRMS