Salim Barakat (àrab: سليم بركات, Salīm Barakāt; kurd: Selîm Berekat) (Qamixli, 1951) és un poeta i novel·lista kurd sirià.
Va ser criat a Qamixli, al nord de Síria, on va passar la major part de la seva joventut. El 1970 es va traslladar a Damasc per tal d'estudiar literatura àrab i, després d'un any, es va traslladar a Beirut, on s'hi va estar fins a 1982. A Beirut va publicar cinc volums de poesia, un diari i dos volums autobiogràfics. Més tard es va traslladar a Xipre i va treballar com a director gerent del prestigiós diari palestí Al-Karmel, el director del qual era Mahmoud Darwix. El 1999 es va traslladar a Suècia.[1]
Les seves obres exploren la cultura kurda, la seva situació i la seva història,[2] així com la cultura àrab, assíria, armènia, circassiana i iazidita.[1] El seu primer treball principal en prosa, Al-júndub al-hadidí (La llagosta de ferro), és una narració autobiogràfica de la seva infància a Qamixli. El llibre explora les condicions violentes i crues de la seva primera adolescència, plena de sentiments nostàlgics per a la terra i la cultura kurdes. La primera part del llarg subtítol del llibre es tradueix com "La memòria inacabada d'un nen que mai no va veure res més que una terra fugitiva".[3]
Barakat és considerat un dels poetes i novel·listes més innovadors en llengua àrab.[2] Stefan G. Meyer ha descrit el seu estil com el més proper per a qualsevol escriptor en àrab al realisme màgic de la literatura llatinoamericana i ha qualificat Barakat com probablement el millor escriptor actual de prosa en àrab.[2] A causa del seu complex estil i de l'aplicació de tècniques preses de la literatura àrab clàssica, la seva influència i el seu estil poden considerar-se neoclàssics.[3]
En català existeix Les Coves de Haidrahodahós, traduït per Xavier Valls Guinovart i Valèria Macías Pagès (ed. Karwán, 2017).
Obres
Novel·les - فقهاء الظلام (Els savis de l'obscuritat) (1985)
- أرواح هندسية (Esperits geomètrics) (1987)
- الريش (Les plomes) (1990)
- معسكرات الأبد (Campaments de l'Infinit) (1993)
- الفلكيون في ثلثاء الموت: عبور البشروش (Els astròlegs del Dijous de la Mort: l'encreuament del flamenc) (1994)
- الفلكيون في ثلثاء الموت: الكون (Els astròlegs del Dijous de la Mort: l'Univers) (1996)
- الفلكيون في ثلثاء الموت: كبد ميلاؤس (Els astròlegs del Dijous de la Mort: el fetge de Milaeus) (1997)
- أنقاض الأزل الثاني (Debris of the Second Eternity) (1999)
- الأختام والسديم (Els segells i la nebulosa) (2001)
- دلشاد (Dilxad) (2003)
- كهوف هايدراهوداهوس (Les coves de Haydrahodahose) (2004)
- ثادريميس (Thadrimis) (2005)
- موتى مبتدئون (Les morts dels aprenents) (2006)
- السلالم الرملية (Les escales de sorra) (2007)
- لوعة الأليف اللا موصوف المحير في صوت سارماك (The Anguish of Indescribable Perplexing Intimacy in the Voice of Sarmak) (2008)
- هياج الإوزّ (The Agitation of Geese) (2010)
- حوافر مهشمة في هايدراهوداهوس (Crushed Hoofs in Haydrahodahose) (2010)
- السماء شاغرة فوق أورشليم (Cel lliure sobre Jerusalem) (2011)
- السماء شاغرة فوق أورشليم 2 (Cel lliure sobre Jerusalem 2) (2012)
- حورية الماء وبناتها (La sirena i les seves filles) (2013)
- سجناء جبل أيايانو الشرقي (Presoners de la muntanya Ayayanu de l'Est) (2014)
- أقاليم الجنّ (Les regions dels jinns) (2016)
- سبايا سنجار (Els captius de Sinjar) (2016)
- زئير الظلال في حدائق زنوبيا (The Roaring of Shadows in Zenobia's Gardens) (2017)
| Poesia - كل داخل سيهتف لأجلي، وكل خارج أيضاً (Each Newcomer Shall Hail Me, So Shall Each Outgoer) (1973)
- هكذا أبعثر موسيسانا (Thus Do I Disperse Moussissana) (1975)
- للغبار، لشمدين، لأدوار الفريسة وأدوار الممالك (For the Dust, for Shamdin, for Cycles of Prey and Cycles of Kingdoms) (1977)
- الجمهرات (The Throngs) (1979)
- الكراكي (Les grues) (1981)
- بالشّباك ذاتها، بالثعالب التي تقود الريح (By the Very Traps, by the Very Foxes Leading the Wind) (1983)
- البازيار (The Falconer) (1991)
- طيش الياقوت (Recklessness of the Ruby) (1996)
- المجابهات، المواثيق الأجران، التصاريف، وغيرها (Confrontations, Covenants, Threshing Floors, Adversities, etc.) (1997)
- المثاقيل (Els pesos) (2000)
- المعجم (El diccionari) (2005)
- عب الثالثة فجرا من الخميس الثالث (The People of Three O'clock at Dawn on the Third Thursday) (2008)
- ترجمة البازلت (La traducció del basalt (2009)
- السيل (La torrentada) (2011)
- عجرفة المتجانس (The Haughtiness of Homogeneity) (2012)
- آلهة (Déus) (2012)
- شمال القلوب أو غربها (El nord dels cors o el seu oest) (2014)
- سوريا (Síria (2015)
- الغزليّة الكبرى (The Great Poem of Love (2016)
- الأبواب كلّها (Totes les portes) (2016)
|
Autobiografia - كنيسة المحارب (L'església del guerrer) (1976)
- الجندب الحديدي (La llagosta de ferro) (1980)[4]
- هاته عالياً، هات النّفير على آخره (Toca-la fort, toca la trompeta fins que no puguis més) (1982)
| Col·leccions - الديوان (Diwan) (1992)
- الأقراباذين (Pharmacopoeia) (1999) (col·lecció d'assajos)
- الأعمال الشعرية (Treballs poètics) (2007) (antologia de poemes, 1973–2005)
- الأعمال الشعرية 2 (Treballs poètics 2 (الأعمال الشعرية 2) (2017) (antologia de poemes, 2008–2016)
|
Llibres infantils - نرجس (Narjis) (1975)
- من يحرس الأرض (Qui vigila la Terra?) (1980)
- النوم (La Son) (1980)
| |
Vegeu també
- «Aladí: Catàleg de les biblioteques púlbiques de Barcelona». [Consulta: 18 gener 2018].
- «Argus: Catàleg de les biblioteques públiques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre». [Consulta: 18 gener 2018].
- «Bibliocat». [Consulta: 18 gener 2018].[Enllaç no actiu]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Contributor's Profile - Salim Barakat». Banipal (UK). [Consulta: Feb 10, 2011].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Meyer, Stefan G. The experimental Arabic novel: postcolonial literary modernism in the Levant. SUNY Press, 2001, p. 87–88. ISBN 0-7914-4733-2.
- ↑ 3,0 3,1 Nassar, Hala Khamis; Rahman, Najat. Mahmoud Darwish, exile's poet: critical essays. Interlink Books, 2008, p. 342. ISBN 1-56656-664-9.
- ↑ Barakat, Salim; Castells Criballés, Margarida (trad.). La Llagosta de ferro : una infantesa al Kurdistan. Andorra la Vella: Límits, 2001. ISBN 9992056193.