Saqueig d'AmòrionGuerres arabo-romanes |
---|
|
|
Tipus | setge i batalla |
---|
Data | agost del 838 |
---|
Coordenades | 39° 01′ 21″ N, 31° 17′ 42″ E / 39.0225°N,31.295°E / 39.0225; 31.295 |
---|
Lloc | Amòrion (Imperi Romà d'Orient) |
---|
Resultat | Captura i destrucció de la ciutat pels abbàssides |
---|
Bàndols |
---|
|
Comandants |
---|
|
Forces |
---|
~ 40.000 en l'exèrcit de camp ~ 30.000 a Amòrion | 80.000 | |
Baixes |
---|
30.000-70.000 soldats i civils | Desconegudes | |
Guerres arabo-romanes |
---|
Conflictes inicials |
Muta - Al-Balqà – Tabuk - Dathin - Firaz |
|
Qarteen - Bosrà - Ajnadayn - Marj ar-Ràhit - Damasc - Fahl - Maraj al-Debaj - Èmesa - Yarmuk - Jerusalem - Hazir - Alep |
|
|
Conquesta d'Anatòlia i setges de Constantinoble |
Pont de ferro - Germanicea - Pals - Constantinoble (654) - Constantinoble (674–678) - Sil·leu - Xipre - Armènia - Constantinoble (717–718) - Adrianòpolis - Acròinon |
Campanyes romanes (780 - 1180) |
|
Conflictes fronterers |
Càmaca - Anatòlia (782) - Copidnàdon - Crasos - Anatòlia (806) - Dazimó - Amòrion - Mauropòtamos - Faruriyyah - Lalacàon - Batis Ríax |
El saqueig d'Amòrion fou el setge i posterior pillatge de la ciutat romana d'Orient d'Amòrion pel Califat Abbàssida a l'estiu del 838. Les intrigues de palau a Constantinoble i l'amotinament de les seves tropes khurramites impediren a l'emperador romà d'Orient, Teòfil, venir en auxili de la ciutat. Desenes de milers de soldats i civils romans d'Orient foren massacrats i d'altres foren portats a territori abbàssida, on alguns, com els Quaranta-dos Màrtirs d'Amòrion, foren executats.
Referències
Bibliografia
- Ivison, E. A. «Amorium in the Byzantine Dark Ages (seventh to ninth centuries)». A: Henning, J. Post-Roman Towns, Trade and Settlement in Europe and Byzantium, Vol. 2: Byzantium, Pliska, and the Balkans (en anglès). Walter de Gruyter, 2007, p. 25-59. ISBN 978-3-11-018358-0.
- Treadgold, W. The Byzantine Revival, 780–842 (en anglès). Stanford University Press, 1988. ISBN 978-0-8047-1462-4.